Era la tardor quan Maria la castanyera va
anar a buscar castanyes al bosc.
El terra del bosc era ple de castanyes que
havien caigut dels castanyers.
- Uf, Com n’estic de cansada! - Deia Maria
la castanyera mentre s’ajupia a collir una altra castanya.
I en va collir fins que no va tenir el
farcell ben ple.- Ja tinc prou castanyes! - va dir mentre sortia del bosc i
anava a la seva parada on couria i vendria les castanyes.
Quan arribava a la parada, va començar a
ploure, i Maria la castanyera va haver de córrer. Quina va ser la seva sorpresa
quan en arribar a l’aixopluc de la parada, va veure que a les castanyes els
havien sortit banyes! No havia estat recollint castanyes, eren cargols!
Així va ser com va parar de ploure i Maria
la castanyera va tornar al bosc a collir més castanyes. Però ja no volia les
que eren a terra, que es convertien en cargols, si no que volia les de dalt
dels arbres. Però els castanyers eren tant alts! La Maria la castanyera no
arribava a tant amunt!
- I com m’ho faré per recollir castanyes?
- Es preguntava - Ja ho sé! Aniré a buscar el meu amic gegant!
I així fou com Maria la castanyera va anar
a buscar el seu amic el gegant, que vivia ben a la vora.
- Gegant! Gegant! - va cridar Maria la
castanyera - Em vols ajudar a recollir castanyes? els castanyers són ben alts i
no arribo tant amunt.
- I tant que si - va dir el gegant, sortint
de casa seu. Es va apropar a un castanyer i va començar a sacsejar-ne les
branques, fent caure totes les castanyes, mentre Maria la castanyera les
recollia ben fàcilment.
I així va ser com Maria la castanyera va
tornar a la seva parada amb el farcell ple de castanyes, les va començar a
coure i a cridar: - castanyes! venc castanyes ben fresques! acabades de collir
del bosc! Mengeu-ne que són ben bones.
I la gent s’apropava a la parada de Maria
la castanyera a comprar castanyes que, efectivament, eren molt, molt bones.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada